8 febrer, 2010
Els llibres, com els mitjons, semblen igual però són tots diferents. Per distingir-los algú es va inventar la paraula GÈNERE. El gènere t’explica en una sola paraula quin tipus de llibre tens al davant: realista, de misteri, de terror, de colla, d’amistat, etc. La Rita fredolica és un llibre de gènere fantàstic, perquè la protagonista troba una fada i li pren la seva vareta màgica. El llibre més famós de gènere fantàstic és Harry Potter.
Quan escrius un llibre del gènere que sigui has de seguir unes normes. La primera és no sortir-te del gènere. Per exemple, si el conte és de misteri, de cop i volta no hi pots fer aparèixer una bruixa que fa encanteris perquè llavors et semblaria que l’autor s’ha tornat boig o que t’està estafant. Tu llegies un llibre de misteri, no fantàstic! I una altra norma important és… Atenció perquè ara ve una paraulota d’aquelles estranyes… LA VERSEMBLANÇA. La paraula té a veure amb “la veritat”. Que un llibre sigui VERSEMBLANT, vol dir que en llegir-lo et sembla veritable, que tot és de debò, per molts dracs, vampirs i volcans de lava de xocolata que hi surtin. O sigui, que cola. Cola que cola.
En escriure la Rita fredolica m’hi vaig mirar molt perquè fos versemblant, perquè colés. Per això la ciutat de la Rita ja és un pèl estranya. No té nom, és “la ciutat més freda del món”, així, tu, en llegir, ja saps que el món de la Rita no és el món de cada dia. Però sobretot vaig rumiar com havien de ser les fades. La ciutat més freda del món és diferent de totes, però no és una ciutat màgica, així que vaig empescar-me una solució, les fades tampoc són màgiques a primer cop d’ull; semblen noies normals… però no ho són! Aquí està el truc que vaig utilitzar perquè colés, perquè fos versemblant! Però podria haver estat un altre truc.
SI HI HAGUÉS FADES A SALT, COM US LES IMAGINEU? A QUI S’ASSEMBLARIEN? QUÈ TINDRIEN D’ESPECIAL? ON TREBALLARIEN?
Arxivat a Rita fredolica | Etiquetat fades, versemblança | 4 Comentari »
1 febrer, 2010
LA RITA FREDOLICA va ser el primer llibre que em vaig atrevir a escriure. Dic atrevir perquè fins llavors els llibres els somiava. M’imaginava que m’asseia i enfilava paraules com qui enfila boles d’un collaret. Un llibre comença quan decideixes escriure’l i la segona feina, un cop t’has decidit, és triar la història.
Per què els escriptors triem una història i no una altra? Doncs perquè ens ve de gust, perquè ens crema dins i l’hem de treure, perquè ens diverteix… O una barreja de tot plegat.
A casa meva som molts germans. Set. Una família gran on no hi faltava mai de res però tampoc hi havia de tot i la majoria s’havia de compartir. I per compensar el que no podíem aconseguir la meva germana petita, la Glòria, i jo, imaginàvem tot allò que demanaríem si mai topéssim amb una vareta màgica.
El dia que vaig seure davant l’ordinador per encetar el meu primer llibre el tema va venir sol del fons dels meus records. Era allà, esperant a que em decidís.
Per la Rita també va ser fàcil triar el seu desig: L’ESTIU! N’estava tipa i cuita de passar fred i volia que la seva ciutat fos diferent. I ho aconsegueix. Aquí hi ha la història. Què passa si una nena demana un desig per la seva ciutat i aquest desig es compleix?
I vosaltres? Imagineu que teniu la vareta de la Rita ben agafada i que podeu demanar un desig per a la vostra ciutat, per Salt. Què li demanaríeu? Què voldríeu canviar d’un cop de màgia?
Jo no sóc cap fada però tinc MOLTES ganes de llegir els vostres desigs.
Petons fredolics
Anna M.
Arxivat a Rita fredolica | Etiquetat desig, Rita fredolica, vareta | 4 Comentari »
26 gener, 2010
La meva germana Glòria i jo
Els contes, les històries, no surten del no res. La màgia és cosa de fades, no d’escriptores. La imaginació és com una bèstia ferotge que s’alimenta d’allò que ja tenim, d’allò que duem a la motxilla o al cervell. I la meva imaginació no és cap excepció. Sabeu? De petites la meva germana Glòria i jo, acotxades dins el llit, tapades amb el llençol fins el nas, passàvem hores somiant què fer amb una vareta màgica. D’aquelles estones va néixer la Rita Fredolica i també d’aquella vegada que la Glòria, fredolica com jo, em va dir que es traslladava a viure a Escòcia on hi fa fred la major part de l’any i l’estiu és tan curt que sembla que duri tan sols una setmana… Us sona?
La setmana que ve comencem l’activitat de la Rita Fredolica al bloc del cistell viatger. Us necessitaré a vosaltres i a la vostra imaginació perquè m’expliqueu i us inventeu algunes propostes. Esmoleu la imaginació i alimenteu a la bèstia de la millor manera: vivint amb les orelles i el cor ben obert.
Un petó fredolic.
Anna Manso
Arxivat a Rita fredolica | Etiquetat imaginació, Rita fredolica | 2 Comentari »
26 gener, 2010
Manso, Anna ; Marquès, Núria [il.]
La Rita fredolica
Madrid [etc.] : Alfaguara [etc.], 2003
ISBN: 84-8435-995-6
Col·lecció: Sèrie lila. A partir de 8 anys
Tema: Amistat i màgia
Relacionat amb les àrees de Coneixement del medi i Educació ambiental
La Rita era una nena molt fredolica que tenia un problema molt gros: vivia a la ciutat més freda del món! Era una ciutat tan freda que els óssos polars anaven amb abric. Nevava 300 dies a l’any i l’estiu només durava una setmana.
La Rita no suportava viure en una ciutat tan freda i sempre rondinava. Rondinava tant que tothom li deu Rita fredolica. La Rita havia de sortir de casa abrigada amb un a gorra i un munt d’abrics i bufandes i quan caminava semblava una pilota de roba amb peus. Cada setmana agafava un refredat i per això tenia un armari ben gros ple fins dalt de mocadors….
Anna Manso.
Nascuda a Barcelona el 1969, va estudiar cinema i es va especialitzar en l’escriptura de guions per a cinema i televisió.
Com a guionista ha treballat en programes infantils com: Barrio Sésamo, El Club Super3, el programa Mic3; en programes d’entreteniment com Cuina x Solters i en sèries de ficció com: El joc de viure, L’un per l’altre, Mar de fons, Ventdelplà, Zoo i El cor de la ciutat.
En la seva vessant d’autora de literatura infantil ha publicat:
En col·laboració amb Intermon Oxfam ha publicat:
El 2008 va guanyar el premi Gran Angular, amb Canelons freds (Les persones tristes també poden ser molt alegres)
Més informació:
- De l’autora: Anna Manso i Munné
Arxivat a Rita fredolica | Etiquetat Anna Manso, contes infantils, Rita fredolica | 1 comentari »
9 setembre, 2009
Carrère, Brigitte ; Carrère, Serge [il.]
Jo també cuino
Barcelona : Combel, 2006
ISBN: 84-9825-103-6
De cop i volta, amb força, sense avisar, l’agafen unes ganes terribles d’obrir la nevera, de buscar dins l’armari, de barrejat ous amb farina…
Dels entrants als postres, idees ben gustoses, senzilles i delicioses per deixar bocabadats els teus amics.
Un munt de consells pràctics i dietètics perquè et llancis a l’aventura apassionant de la cuina.
Arxivat a 2009, aprendre a fer o a ser, cistell carbassa | Etiquetat receptes de cuina | Deixa un Comentari »
9 setembre, 2009
Zeda, Elie
Els millors codis secrets de la història
Barcelona : Zendrera Zariquey, 2009
ISBN 978-84-8416-386-0
Com comunicar-se amb un amic sense que ninguú més pugui entendre el missatge?
Com descobrir les informacions que d’altres t’amaguen?
Aquest llibre us dóna totes les claus per crear i desxifrar els millors codis secrets!
Arxivat a 2009, cistell carbassa, jugar amb les paraules | Etiquetat criptografia, xifres i claus | Deixa un Comentari »
9 setembre, 2009
Moreno, Jordi i Paco ; Kino Garrido [il.]
El Taller de l’humor
Alzira : Bromera, 2001 (El Micalet galàctic ; 77)
ISBN: 84-7660-627-3
Atreveix-te amb els embulls i els jocs de paraules i resol els enigmes més difícils. El taller de l’humor recull també endevinalles, poesies i acudits de la nostra tradició oral i d’arreu del món, juntament amb creacions originals dels autors.
Paco i Jordi Moreno són dos germans nascuts i residents a Polinyà del Xúquer. A més d’escriure llibres col·laboren en ràdio i televisió i fant actuacions en directe.
Embulls de paraules:
- El caricaturista em vol caricaturitzar
- Ximet xiulava un xiulet, quin xiulet Ximet Xiulava?
Acudits
- Pregunten a Ximet: — És veritat que el teu gos menja amb la cua? — sí — contesta en Ximet– mai se la lleva per menjar, carabassa!
Arxivat a 2009, cistell carbassa, jugar amb les paraules | Etiquetat humorisme | Deixa un Comentari »
9 setembre, 2009
Delalandre, Benoit ; Benjamin Chaud i Jérémy Clapin [il.]
El Meu atles Larousse del cos humà
Barcelona : Larousse, 2008
ISBN: 84-8016-829-8
Amb un gran nombre de divertides il·lustracions per descobrir el funcionament del cos humà.
La cara. Pels forats que tenim a la cara ens arriba el món que ens envolta. Les orelles. Per sentir-hi, però també per portar arracades o barret. El nas. Per olorar, però també per mocar-se o portar ulleres. La boca. Per assaborir el menjar i fer ganyotes o petons. La pell. Per tocar, però també per fer pessigolles.
Arxivat a 2009, cistell blau, coneixements | Etiquetat cos humà | 1 comentari »
9 setembre, 2009
Dalmases, Antoni ; Sesé [il.]
Les Cuques ballaruques
Barcelona : Cruïlla, 2005 (El Vaixell de vapor ; 44. Sèrie blanca)
ISBN: 84-661-0641-3
Al bosc del Torrent, cada nit, les cuques marrons organitzen saraus i fan molt xivarri. Les altres bestioles estan desesperades perquè no poden dormir. Després d’un seguit d’estira-i-arronses, cuques i bestioles s’adonen que amb un pessic de seny i un polsim de bona voluntat no és tan difícil viure en bona harmonia.
S’embolica, l’aranya, i amb el fil s’escanya. Van amunt i avall molt atabalats, tristos escarbats, En fi: tota bèstia vivent, ho passa malament.
Web personal d’Antoni Dalmases | Wiquipèdia
Arxivat a 2009, cistell blau, jugar amb les paraules | Etiquetat rodolins | Deixa un Comentari »
17 juliol, 2009
Aoyama, Gosho
Detectiu Conan: L’origen de Conan Edogawa
Barcelona : Planeta De Agostini Comics, 2004-2008
ISBN 84-674-1106-6 (vol. 1)
Les aventures del detectiu més petit del món. Cada volum conté histories completes de Conan Edogawa, començant amb l’origen del personatge i la història de com es va fer petit.
Els casos més interessants del personatge més famós de 3XL.net ara en paper.
Detective Conan [wikipedia] | Planeta còmic | Gōshō Aoyama | Guia del còmic
Arxivat a 2009, cistell carbassa, còmics | Etiquetat Conan | Deixa un Comentari »
17 juliol, 2009
Màrquez, Eduard ; Laperla [il.]
La XXL i el doctor Kaos
Barcelona : Cruïlla, 2009
ISBN 978-84-661-2138-5
La superheroïna XXL en aquest episodi s’enfronta amb el Doctor Kaos, l’enemic número 1 de l’ordre, un home malvat que degut a les excessives exigències del seu pare odia l’ordre i vol implantar el caos a la ciutat. El conseguirà vèncer?
Crítica a sol-e (Servicio de Orientación a la Lectura | Eduard Márquez |
Arxivat a 2009, cistell carbassa, còmics | Etiquetat còmic | Deixa un Comentari »
17 juliol, 2009
Moya, Rosa ; Olmos, Roger [il.]
Sherlock Holmes i el cas de la joia blava
Barcelona : Lumen, 2008
ISBN 978-84-488-2667-3
Una joia d’incalculable valor pertanyent a la comtessa de Moncar ha desaparegut del cofre de l’hotel on ella s’allotja. Sherlock Holmes, al costat del seu company el doctor Watson, investigaran tan misteriós robatori: pista a pista, pas a pas, donaran amb les claus per resoldre el cas.
El poder d’observació, l’enginy i el raonament que caracteritzen el mètode d’investigació de Sherlock els condueix al feliç descobriment de l’autèntic lladre de la joia blava. Un fantàstic llibre regal que adapta un dels casos més famosos i originals del detectiu més conegut de tots els temps.
Sherlock Holmes [viquipèdia] | Editorial Lumen | Roger Olmos [il.]
Arxivat a 2009, cistell carbassa, àlbums il·lustrats | Etiquetat detectius, Doyle, Sherlock Homes | Deixa un Comentari »
17 juliol, 2009
Jové, Josep M. ; Tha [il.]
L’Home del sac
Barcelona : La Galera, 2006
ISBN 84-246-2146-8 [Premi Hospital Sant Joan de Déu]
Feia temps que s’hi fixava però no s’havia atrevit mai a dir-ho als pares. El sac apareixia i desapareixia davant d’aquella casa, no sabia què passava i això el tenia molt amoïnat.
Què hi havia dins d’aquell sac tan misteriós? Qui era aquell home que se l’enduia cada vegada?
Home del sac [folklore] | Tha [il.] | InkoK. Biblioteca
Arxivat a baixa_09, àlbums il·lustrats | Etiquetat detectius | Deixa un Comentari »
16 juliol, 2009
Nimmo, Jenny ; Roberts, David [il.]
L’Hivernacle del terror
Alzira : Bromera, 2006 (El Micalet de por; 1)
ISBN 84-9824-071-9
Alguna cosa s’amaga al fons del jardí, i Daniel ho sap. L’hivernacle està ple de plantes estranyes i, tanmateix, el seu avi sembla misteriosament feliç quan està allà dins, alimentant-les amb pocions secretes. Però uns fets inquietants ho canvien tot. Primer desapareix l’àvia Green sense deixar rastre i, després, el gosset Stanley. Qui serà la pròxima víctima? Daniel està convençut que l’hivernacle està relacionat d’alguna manera amb les desaparicions. Però com podrà demostrar-ho si el terror no li permet entrar-hi?
Editorial Bromera: propostes didàctiques | Grup Leo-Alacant: extracte del primer capítol i activitats
Arxivat a 2009, cistell carbassa, narrativa | Etiquetat por | Deixa un Comentari »
16 juliol, 2009
Canal, Eulàlia ; Ruano, Sara [il.]
Un Petó de mandarina
Barcelona : Barcanova, 2008 (Sopa de llibres; 131)
ISBN 978-84-489-1960-3 [Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2006]
El Tavi s’enamora de la Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d’un país llunyà, envoltada de misteris. El Tavi no tindrà el camí gens fàcil: cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col·legues li barren el pas. Això l’ajuda a descobrir que hi ha una pila de coses d’ell mateix que no sabia, i que, quan s’ho proposa, pot arribar lluny.
Una història sobre el descobriment de l’amor.
Editorial Barcanova | Icat FM: notícia del premi
Arxivat a 2009, cistell carbassa, narrativa | Etiquetat amor | Deixa un Comentari »
Els llibres, com els mitjons, semblen igual però són tots diferents. Per distingir-los algú es va inventar la paraula GÈNERE. El gènere t’explica en una sola paraula quin tipus de llibre tens al davant: realista, de misteri, de terror, de colla, d’amistat, etc. La Rita fredolica és un llibre de gènere fantàstic, perquè la protagonista troba una fada i li pren la seva vareta màgica. El llibre més famós de gènere fantàstic és Harry Potter.
